Amb un ase sota la màniga

Els comerciants de la part Alta de Tarragona recòrren al ruc, el mitjà de transport més antic, per portar els seus productes amunt i avall.

Tarragona ràdio

Com a senyal de protesta per la mala aplicació del Pla de Mobilitat ideat per l'Ajuntament, els comerciants i restauradors de la part Alta han sortit al carrer acompanyats d'un ase. Han utilitzat l'animal com a susbtitut del mitjà de transport que fins ara utilitzaven per transportar els seus productes i que ara degut a aquest nou Pla, es veuen obligats a aparcar lluny del seu negoci.

Ja fa mesos que els comerços es queixen d'aquesta darrera alternativa presa per l'Ajuntament de Ballesteros. No els sembla malament que s'estiguin prenent mesures per peatonalitzar la zona però el que els molesta és la manca informació que han rebut al respecte i la poca consideració que les autoritats han mostrat envers a ells i els seus negocis. Diuen que les restriccions circulatòries els dificulten el proveïment de mercaderies ja que sovint no es poden adaptar a l’horari establert i critiquen que les zones de càrrega i descàrrega es trobin lluny dels seus comerços, en punts com la Rambla Vella, l’Avinguda Catalunya o el Passeig de Sant Antoni.


Stop Pla de Mobilitat - Notícies relacionades
- Veïns de la Part Alta de Tarragona recullen firmes contra el Pla de Mobilitat
- Preocupació en els comerços i restaurants de la Part Alta pel pla de mobilitat

Amb la zona blava no s'hi juga

Tarragona és la ciutat catalana més cara per anular una multa d’aparcament a la zona blava

Segons un estudi sobre l'estacionament regulat que ha realitzat l'Associació pro drets civils, econòmics i socials (Adeces), anular una multa d'aparcament de la zona blava a Tarragona suposa un cost de 5'10 euros, un 70% més car que a Madrid.

Com si no fos prou elevat el preu de la zona blava a Tarragona -0’96 euros/hora- el cost per retirar una multa imposada si s’ha superat el plaç d’estacionament és dels més cars d’Espanya - 5’10 euros -. Aquest ‘abús’ en el preu sembla que té una explicació: Com més temps concedeix l’Ajuntament per anular la multa, més car és el preu que s’haurà de pagar per aquesta. A Tarragona s’ha establert un plaç de 48 hores, mentre a altres ciutat com Madrid el termini és tan sols d’una hora des del moment en que s’ha formalitzat la infracció.

Només Tarragona i Bilbao tenen establert un termini de 48 hores per anular una multa de la zona blava mentre Barcelona i Logroño deixen un marge d’un dia i la majoria de ciutats espanyoles tansols una hora.

Zona Blava - Notícies relacionades

Anular una multa a la zona blava

Tanta llum farà saltar els ploms!

Encara falta pràcticament un més perquè arribi el Nadal però si surts als carrers de Tarragona qualsevol dia a partir de les 5 de la tarda et semblarà que hagis fet un salt en el temps i que per art de màgia t'hagis plantat al 24 de desembre.

Per què ho dic això? Per l'encesa de llums que es va celebrar el passat divendres 26 de novembre. L'ajuntament va decidir organitzar una mena de berenar popular amb coca i xocolata amb l'objectiu d'anunciar a la ciutat que a partir d'ara els carrers de Tarragona romandran extremadament il·luminats fins l'any vinent. Però aquí no acaba la cosa, el fet d'haver obert les llums de Nadal tan aviat no és només 'mèrit' de l'ilustre ajuntament si no que qui ho ha solicitat ha estat El Centre Comercial La T de Tarragona amb l'objectiu de millorar els anims dels ciutadans i afavorir d'aquesta manera a potenciar el seu consum.

Realment creuen que la gent consumirà més perquè pengin llums de colors dels arbres? Si els ciutadans tenen la butxaca buida evidentment no es que no vulguin consumir si no que no PODRAN! Veure les llums obertes és bonic perquè simbolitza dies de festa i alegria, pero això no canvia la precària situació econòmica en la que es troben milers de famílies.

Per altra banda no només s'ha adelantat l'encesa de les llums si no que se n'ha posat més quantitat i està previst allargar l'enllumenat fins al 9 de gener! Això precissament no es la definició d'austeritat que ens predica l'Ajuntament. Si no tenen diners per pagar els sous que deuen als seus treballadors, menys n'haurien de tenir per asumir els costos de tal enllumenat.

Amb això no vull dir que es deixi de decorar la ciutat, però potser si es decidís engegar les llums més tard i durant un període d'hores més curt, la despesa seria inferior i aquests diners es podrien destinar a cobrir altres necessitats i mancances de la ciutat.

Treure diners a la Caixa durant la nit? Una missió impossible

Volen saber quina és la última missió impossible de Tarragona?

Treure diners en qualsevol dels caixers automàtics de la Caixa fora de l’horari d’oficina. Sí sí ho han llegit bé, quan es fa fosc tots els caixers tanquen les seves portes i no les tornen a obrir fins l’un demà al matí.

Per què ho fan? Per evitar que nit rere nit els indigents entrin als caixers i s’hi quedin a dormir. Amb l’arribada del fred molts d’ells veuen en els bancs i caixes l’únic refugi per combatre les baixes temperatures i la pluja. Ara, per evitar que això segueixi passant i que els clients es vegin incomodats a l’hora d’entrar al seu caixer per treure diners, la Caixa a decidit que cada nit tancarà les portes de totes les seves oficines. Jo no me vist directament afectada per aquesta mesura tant poc raonable perquè per sort o per desgràcia sóc clienta d’un altre banc, però si que m’ha tocat caminar per tota la Rambla Nova (des de la Imperial Tàrraco fins al Balcó del Mediterrani) en busca d’una Caixa de Pensions que estès oberta. Nosaltres no vam tenir sort en la recerca i aquest cop em va tocar pagar a mi el sopar.

Però que no se n’adonen que tancar el caixer significa que no hi puguin entrar ni indigents ni clients? Què han de fer si a les 10 de la nit necessiten treure diners? On han d’anar? A una altra entitat i que els cobrin comissió? La mesura està mal presa i mal aplicada. Si volen tancar el caixer que n’habilitin un d’exterior i d’aquesta manera l’oficina romandrà tancada perquè ningú hi pugui passar la nit i per altra els clients que necessitaran treure diners ho podran fer sense problemes. O bé que posin un lector de targetes a la porta d’entrada i d’aquesta manera només entraran a dins les persones que posseeixin la targeta del banc. És tant fàcil com això!

L’antiga Chartreuse convertida en la nova fàbrica dels idiomes

Tots sabem on es situa l’actual Escola Oficial d’Idiomes, i tots sabem en el lamentable estat en que es troba. Si des de fora l’edifici ja fa pena, quan entres dins et dona la sensació que aquelles parets cauran sobre teu en un moment o altre.

El primer dia que vaig trepitjar el número 105 de la Rambla Nova no em podia creure que allò fos una escola. Abans d’anar-hi a fer la prova d’accés per les classes d’anglès, vaig mirar on estava ubicada i em vaig alegrar molt al veure que em quedava a tan sols 5 minuts de casa, però aquesta alegria va anar desapareixent a mesura que pujava les escales d’aquell edifici gairebé en ruïnes. Per sort o per desgràcia no vaig ser dels seleccionats i mai més he gosat a tornar-hi a posar un peu.

Sabia que existia la intenció de canviar la EOI d’ubicació però desconeixia a quin lloc aniria a parar. Ara això ja se sap. Aquest dimarts, i desprès de més de 20 anys de negociacions, la Generalitat ha cedit els drets de l’antiga fàbrica de Chartreuse a l’Ajuntament de Tarragona, on està previst construir-hi la nova seu de la EOI. Per fi, estudiants i professors han vist escoltades les seves reivindicacions i han avançat un pas en la seva lluita per un edifici digne, tot i que la cosa només ha fet que començar.

De moment la Generalitat ha posat la Chartreuse en mans de l’Ajuntament, però ja avisen que el recorregut a seguir serà llarg. Per una banda s’han de dur a terme les obres de rehabilitació i acondicionament per transformar la fàbrica en escola, però aquestes encara tardaran en començar perquè tal i com ha afirmat el regidor d’Ensenyament, Joan Sanahujes, la licitació de les obres s’iniciarà en dos mesos i no preveuen encetar les obres fins al juny del 2011.

D’altra banda hi hem d’afegir una altra cosa molt típica d’aquí Tarragona, les actuacions arqueològiques que començaran el mes vinent. Es per tots sabut que en aquesta capital cada cop que es fa un forat a terra s’hi troben restes arqueològiques, el que obliga a parar les obres i començar un procés d’estudi que fa que els projectes de remodelació durin més que les obres de la Sagrada Família. Un exemple clar el tenim al Mercat Central i estic segura que les obres de la Chartreuse aniran pel mateix camí.

Em sembla que els Tarragonins han avançat un pas en la seva reivindicació, però hauran d’esperar molt de temps per poder fer el segon.

Blog d'estudiants i professors de l'EOI de Tarragona

Ja està aquí el nou Corte Inglès

Feia temps que s’estaven duent a terme les obres per crear uns grans magatzems al centre de Tarragona i per fi divendres va arribar la tant esperada data. A les 10 del matí el Corte Inglés va obrir les seves portes per rebre al miler de persones aglomerat a la Rambla del President Lluís Companys que esperaven ansiosos ser dels primers en passejar pel nou edifici comercial de la ciutat.

Desprès de les primeres disputes amb Reus per decidir en quina de les dos ciutat es construiria l’edifici de la famosa cadena comercial, ara Tarragona ja respira tranquil·la perquè finalment s’ha apropiat dels 100.000 metres quadrats, 30.000 dels quals són comercials i que han ofert a la ciutat 863 llocs de treball, la majoria d’ells ocupats per dones. Però no tots veuen de forma positiva la inclusió d’uns grans magatzems a una ciutat tant ‘petita’ com es Tarragona. Els principals perjudicats asseguren ser els petits i mitjans comerços. Ells creuen que el nou edifici farà que molta gent de fora de Tarragona vingui a comprar a la ciutat, però no a les botigues del carrer si no al nou i flamant centre comercial.

Jo crec que no els falta raó però també hem de pensar que una família de Lleida, per exemple, no vindrà tan sols a Tarragona per a comprar al Corte Inglès, el que faran serà aparcar al centre comercial i realitzar les compres, però desprès passejaran per la ciutat i segurament dinaran i faran alguna altra compra per dins a Tarragona. Si això ho fan altres curiosos que volen veure d’aprop el nou establiment comercial de la ciutat, les botigues del centre de Tarragona guanyaran nous clients. A més a més hem de pensar que parlem d’una marca relativament ‘cara’ i que el mateix producte ens pot costar un 5% més car al Corte Inglés que a un altre establiment i tal i com estan les coses avui en dia la gent vigila molt a l’hora de comprar, per tant no crec que els petits comerços de tota la vida perdin adeptes amb l’obertura del nou centre comercial. Dotes formes el que no podem negar es que el Corte Inglés donarà un nou aire a la ciutat i les previsions diuen que a diari el centre rebrà la visita demés de 25.000 persones, però el que està clar es que no tots consumiran. Com evolucionarà aquesta falera de Corte Inglès..? Ja ho veurem amb el pas del temps.

Una festa peculiar

Tarragona sembla que ja s’ha recuperat de la llarga i intensa jornada de festes que ha deixat enrere. Després de 10 dies i 10 nits d’activitat contínua la ciutat s’ha descongestionat, els ciutadans han tornat als seus horaris habituals i les escoles han reprès el ritme escolar que van encetar fa vora un mes.

Potser al Tarragonès una festa major tant llarga és habitual però per mi no, i em veig obligada a aturar-me en una dada: 10 dies, 240 hores de festivitat! La primera vegada que vaig veure aquest ambient va ser l’any passat i realment vaig quedar al·lucinada. Jo sóc de Lleida i allí la festa major rarament dura més d’una setmana i el ‘llibret’ de les festes –si tens la sort que arribi a casa- es pot resumir en quatre pàgines comptades. Aquí en canvi podrien anar fent una entrega amb volums perquè és interminable la quantitat d’activitats que es van realitzant durant aquests dies, encara que el plat fort es concentri en els tres o quatre primers, quan es celebra la famosa Baixada de l’aliga pels carrers de la ciutat i la nit de l’Empalmada.

En total es celebren més de 500 activitats que varien any rere any però mai hi falten les activitats gastronòmiques, les festes infantils, els espectacles d’artistes coneguts i la participació d’un ampli i reconegut seguici popular. Aquests darrer és un altre dels elements més identificatius i per a mi més sorprenents que ha anat prenent força en els últim anys en les festes de Santa Tecla, es tracta del conjunt de balls i danses, entremesos, bèsties i representacions al·legòriques que protagonitzen les festes des del segle xiv i necessiten de la plena col·laboració, implicació i participació dels Tarraconins per tirar endavant.

La llarga durada de les festes i el fort sentiment i intensa participació dels ciutadans en la festa major és el que més em sorprèn de Santa Tecla, però no m’agradaria acabar sense destacar una altra curiositat, el seu vocabulari. Sembla ser que no en tenen prou amb una festa declarada Festa d’interès turístic nacional i Festa patrimonial d’interès nacional que a més a més s’han inventat un vocabulari específic per aquests dies que consta de més de 600 paraules úniques entre les que s’hi troben paraules i expressions conegudes com espineta amb caragolins, mamadeta o toca, Peron!, però també d’altres pròpies de l’argot intern dels grups de seguici com Donya Rogèlia, pastos o pondre l’ou. La que a mi més em va sorprendre és: Mamadeta. Arreu on anava veia aquesta paraula escrita, la gent cridava ‘vols una mamadeta?’ i jo no me’n podria avenir. Desprès una amiga tarragonina em va explicar que es referien a una beguda típica de les festes i que es feia amb una barreja de Chartreuse verd, groc i granissat de llimona que dóna com a resultat un beure dolç i refrescant capaç d’animar a les més de 5000 persones que durant 10 dies van gaudir de Tarragona i la seva festa.