Tarragona sembla que ja s’ha recuperat de la llarga i intensa jornada de festes que ha deixat enrere. Després de 10 dies i 10 nits d’activitat contínua la ciutat s’ha descongestionat, els ciutadans han tornat als seus horaris habituals i les escoles han reprès el ritme escolar que van encetar fa vora un mes.
Potser al Tarragonès una festa major tant llarga és habitual però per mi no, i em veig obligada a aturar-me en una dada: 10 dies, 240 hores de festivitat! La primera vegada que vaig veure aquest ambient va ser l’any passat i realment vaig quedar al·lucinada. Jo sóc de Lleida i allí la festa major rarament dura més d’una setmana i el ‘llibret’ de les festes –si tens la sort que arribi a casa- es pot resumir en quatre pàgines comptades. Aquí en canvi podrien anar fent una entrega amb volums perquè és interminable la quantitat d’activitats que es van realitzant durant aquests dies, encara que el plat fort es concentri en els tres o quatre primers, quan es celebra la famosa Baixada de l’aliga pels carrers de la ciutat i la nit de l’Empalmada.
En total es celebren més de 500 activitats que varien any rere any però mai hi falten les activitats gastronòmiques, les festes infantils, els espectacles d’artistes coneguts i la participació d’un ampli i reconegut seguici popular. Aquests darrer és un altre dels elements més identificatius i per a mi més sorprenents que ha anat prenent força en els últim anys en les festes de Santa Tecla, es tracta del conjunt de balls i danses, entremesos, bèsties i representacions al·legòriques que protagonitzen les festes des del segle xiv i necessiten de la plena col·laboració, implicació i participació dels Tarraconins per tirar endavant.
La llarga durada de les festes i el fort sentiment i intensa participació dels ciutadans en la festa major és el que més em sorprèn de Santa Tecla, però no m’agradaria acabar sense destacar una altra curiositat, el seu vocabulari. Sembla ser que no en tenen prou amb una festa declarada Festa d’interès turístic nacional i Festa patrimonial d’interès nacional que a més a més s’han inventat un vocabulari específic per aquests dies que consta de més de 600 paraules úniques entre les que s’hi troben paraules i expressions conegudes com espineta amb caragolins, mamadeta o toca, Peron!, però també d’altres pròpies de l’argot intern dels grups de seguici com Donya Rogèlia, pastos o pondre l’ou. La que a mi més em va sorprendre és: Mamadeta. Arreu on anava veia aquesta paraula escrita, la gent cridava ‘vols una mamadeta?’ i jo no me’n podria avenir. Desprès una amiga tarragonina em va explicar que es referien a una beguda típica de les festes i que es feia amb una barreja de Chartreuse verd, groc i granissat de llimona que dóna com a resultat un beure dolç i refrescant capaç d’animar a les més de 5000 persones que durant 10 dies van gaudir de Tarragona i la seva festa.
